​TAMS és una Teràpia on l'Aprenentatge, la Motricitat, el Moviment i la Sensorialitat en són característics i fonamentals. TAMS és un servei pioner en l'atenció a grups d'infància i adolescència a través del JOC lliure, espontani, motriu - sensorial, sempre acompanyats de terapeutes especialitzats.

​

Entenem que l'activitat terapèutica ha de ser motivadora, engrescadora perquè l’infant hi connecti amb una vivència corporal - emocional significativa capaç de crear canvis i aprenentatges.

​

Intervenim en grups molt reduïts ( 4-6 infants) referenciats per un o dos terapeutes que acompanyen en el procés terapèutic de cada  infant ( i la seva família) i del grup.

La nostra filosofia sorgeix de diverses teories i paradigmes que considerem important de conjugar per obtenir una pràctica terapèutica global:

​

• Teràpia ocupacional. Entenem que l’ésser humà ha de recórrer a la seva principal i preferida “ocupació”, per trobar el seu equilibri emocional i corporal. El JOC en el cas de la infància. Axí mateix, el JOC també és un fi a l’hora que un procés. En la neuropsicologia trobem l'evidència que la motivació (JOCS preferits en el cas dels infants) és imprescindible per crear nous aprenentatges significatius i a llarg termini.

 

• Estimulació sensorial i altres marcs de referència centrats en la sensorialitat humana. Ens enfoquem en els sentits, els 7 sentits (oïda – vista – olfacte – gust – tacte – propiocepció – vestibular) i la seva importància per crear la pròpia identitat de cada ser humà. Tant com a éssers amb cos, reconeixent-lo amb les seves habilitats, reptes, sensacions, dolors, plaers,  com a éssers amb ment. La creació de l’autoimatge – l’autoestima s’inicia en els sentits. Aquestes dos vessants de la sensorialitat són la base de l’evolució de l'infant cap a adult, i la base per la seva felicitat. 

​​

 

Per altra banda, els sentits també ens permeten  relacionar-nos amb el món i amb l'entorn, aprenent a entendre’l, conviure-hi i gaudir-lo.

​

• Psicologia psicoanalítica. Entén que cada ésser humà és únic i que cal veure’l amb les seves capacitats, habilitats potencialitats i no des de les seves mancances. S’entén el joc com un mitjà que permet crear i elaborar un món on poder entendre la realitat, als altres i a ells/es mateixos/es.

 

• Pràctica psicomotriu vivencial d’Acouturier. “una pràctica que ofereix a l’infant  la possibilitat de fer un procés de maduració psicològica i emocional a través de la via del cos i el moviment en un dispositiu d’espai i temps”. El desenvolupament psíquic - físic de la persona és a través del cos i la seva acció.  El joc i el moviment són un camí d’accés, així com un mirall que reflecteix emocions, traumes, conflictes, motivacions i conquestes de l'infant, així com una eina per treballar aquestes mateixes dificultats en l’expressió d’emocions, regulació de la conducta, trastorns motrius, retards maduratius, etc.

 

• Desenvolupament lliure de Pikler. En traiem la teoria de que l’infant ha de ser iniciador i protagonista del seu moviment i que l’entorn (sala - terapeutes) ha de facilitar les seves conquestes, no fer-les per ell.

​

​

Hi ha molts altres autors i autores que ens acompanyen en el nostre procés com a centre terapèutic, persones que ens inspiren amb la seva pràctica, experiències i teories, així com: Jean Ayres, François Dolto,  Donald W. Winnicott, Melanie Klein, Francesco Tonucci, Rebecca Wild, etc.

 

Tots aquests referents, la qualitat humana a nivell humà, professional i l’experiència, configuren l’essència del nostre projecte i la nostra intervenció, cercant el creixement i benestar de l’infant i la seva família i entorn.